Sens dubte la ciutat que més em va agradar de Cuba! El trajecte de Cayo Coco a Trinidad segurament també va ser el que millor vam tenir; aquest cop sí que vam aconseguir un taxi oficial amb un taxista que ens va explicar moltes coses del país i de la situació (en general ens vam trobar amb gent que els costava parlar, amb certa por).
Vam arribar just mentre es ponia el Sol, amb una llum màgica. Encara sota el dol per la mort de Fidel Castro, així que res de música, res de mostres d’alegria entre els habitants, portes mig tancades…una calma silenciosa, un veure passar la vida tranquil·lament.
Trinidad és una ciutat colonial preciosa (Patrimoni de la Humanitat), amb el centre pràcticament tot empedrat i peatonal, perfecte per donar-hi voltes i voltes, xafardejar els interiors de les cases a través de les portes i finestres obertes i parar a menjar en algun paladar.
Des del centre vam agafar una mena de camió-bus, que ens va portar fins a Playa Ancón, platja caribenya on poder prendre el Sol i fer un mojito 😉
La segona nit de Trinidad va coincidir amb la fi dels 9 dies de dol per la mort “del comandante en jefe” i vam poder viure com de cop la ciutat explotava amb música, alegria, mojitos i festa. Una Cuba completament diferent a la que havíem viscut fins aleshores! Llàstima que l’endemà ja marxàvem cap al següent destí.
Allotjament: Casa Alejandra. Molt ben situada (just al centre de la ciutat), habitació petita però una casa curiosa.
You might also like
Leave a reply